Sant Joan

El terme municipal de Sant Joan de Labritja agrupa quatre petits nuclis urbans: Les parròquies de Sant Juan, Sant Miquel, San Lorenç i Sant Vicent, totes elles amb bellíssimes i humils esglésies segons els models arquitectònics eivissencs, especialment la de Sant Miquel, que potser és la més bella església eivissenca, una església fortificada i construïda sobre un petit turó, anomenat així mateix, Puig de Missa.  A  Sant Lorenç existeix un dels conjunts arquitectònics més singulars de la illa: el vell poblat de Balàfia, agrupació d'habitatges sorgida amb una finalitat primordialment defensiva i emparada per dues torres fortificades en les quals es feien fortes, en el perill, les famílies del caseriu. Els veïns pujaven a les torres gràcies a unes escaleres de corda, que després retiraven. San Juan cabdal del terme, constituïx un dels pobles més intactes de la illa d'Eivissa. El paisatge segueix sent allí el vell paisatge, el paisatge gairebé original. Sembla el típic poble de muntanya, una miqueta pirinenc.De San Juan, poble interior, es parteix, per diferents carreteres, a dues de les millors platges de la illa d'Eivissa : Cala Portinatx i Cala San Vicente, la brava bellesa de la qual encara no ha estat malmesa. AL desembarcar el rei Alfonso XIII en Cala Portinatx, en 1929, en unes maniobres navals, ve cridant-se des de llavors a la Portinatx del Rei. Frontera a la Cala Sant Vicent es troba l'illot de Tagomago, deshabitat, on potser es pesquen els anfosos més saborosos del mar eivissenc. Pròxim a Cala Sant Vicent es troba la Cova d'És Cuieram, el vell temple de Tanit, bellíssima és també la platja del port de Balanzat, en San Miguel, sobre un mar esplendorosament blau de Na Ximena.