La conquesta de la llengua.

Jaime I d'Aragó va concedir la conquesta d'Eivissa, com donació feudal, a Guillermo de Montgrí, arquebisbe electe de Tarragona, a qui s'associarien posteriorment en l'empresa l'infant pedro de Portugal i Nuño Sans, comte del Rosselló. El 8 d'agost de 1235 la ciutat d'Eivissa era tornada pels conquistadors catalans. Segons refereix la tradició, amb certa base documental, el recinte amurallado d'Eivissa va ser pres gràcies a la traïció del germà del xeic moro, en venjança d'haver-se apoderat aquest de la seva esposa, franquejant el marit defraudat l'entrada a les forces conquistadors per un passadís secret. Des de llavors la llengua popular de la illa d'Eivissa, encara que no la cultura, és la catalana, amb notables particularitats dialectals, que la diferencien, no només de la llengua continental sinó també de les varietats subdialectales de Mallorca i Menorca.   Bibliografia: Eivissa, francisco Verdera, Editorial Everest